Turkmenistan s'està convertint en el centre logístic de la regió d'Àsia Central

Turkmenistan s'està convertint en el centre logístic de la regió d'Àsia Central: Turkmenistan, que té una part important dels recursos energètics del món, s'està convertint en el centre logístic de la regió d'Àsia Central. Gràcies al Turkmenistan, els països d'Àsia Central s'obriran al golf Pèrsic a través de l'Iran.

S'ha arribat a una etapa important en el projecte de la línia ferroviària implementat conjuntament per Turkmenistan, Kazakhstan i Iran. Amb la finalització del ferrocarril, que té una longitud total de 926 quilòmetres, els països regionals, especialment Kazakhstan, s'obriran al golf Pèrsic, gràcies al Turkmenistan. A més, el projecte en qüestió serà una important xarxa ferroviària que connectarà Àsia i Europa.

El tram de la línia que connecta Turkmenistan i Kazakhstan es posarà en servei l'11 de maig. S'espera que el president de Turkmenistan, Gurbanguly Berdimuhamedov, i el president del Kazakhstan, Nursultan Nazarbayev, assisteixin a la inauguració. El líder turcomà Berdimuhamedov ha anat avui al Kazakhstan per mantenir diversos contactes i per a la cerimònia d'obertura.

Es preveu que el tram iranià de la línia, que portarà Àsia Central fins al golf Pèrsic, estigui enllestit. Turkmenistan ha completat el tram de 444 quilòmetres des del seu territori fins a la frontera amb Kazakhstan. Ara continuen els treballs en el tram fins a la frontera iraniana. 146 quilòmetres de la línia de ferrocarril es troben a Kazakhstan, 722,5 quilòmetres a Turkmenistan i 80 quilòmetres a l'Iran. La línia ferroviària reduirà la ruta de transport de mercaderies dels països d'Àsia Central que s'obren al golf Pèrsic. Té com a objectiu transportar fins a 12 milions de tones de càrrega per ferrocarril.

L'EMPRESA TURCA TAMBÉ PARTICIPA EN EL PROJECTE

Una empresa turca també va participar en el projecte de la línia ferroviària Uzen (Kazakhstan) – Gızılgaya-Bereket-Etrek (Turkmenistan) – Gürgen (Iran), les bases de la qual es van establir l'1 de desembre de 2007. Net Yapı, una filial de Nata Holding, va reunir Turkmenistan i Kazakhstan amb una línia de ferrocarril de 25 × 60 km en condicions meteorològiques difícils que arribaven a -27 graus a l'hivern i 2 graus a l'estiu. L'empresa turca va completar aquest projecte a Turkmenistan, 9 quilòmetres de línia de ferrocarril, en 27 mesos.

En aquest sentit, Nata Holding/Net Yapı, que va establir una fàbrica a Bereket i va construir una línia de transmissió d'electricitat de 234 quilòmetres de llarg i 110 quilowatts entre Serhetyaka i Oğuzhan, va completar els projectes de senyalització energètica, subministrament d'equips de connexió, construcció i recompte durant una distància de 131 quilòmetres entre les estacions de Buzhu i Serhetyaka.

UN GRAN PROJECTE PER A ÀSIA CENTRAL

L'acord tripartit sobre el projecte de la xarxa ferroviària Kazakhstan-Turkmenistan-Iran, anomenat Corredor de Transport Nord-Sud, es va signar a la Cimera de Caps d'Estat dels Països Caspi celebrada a l'Iran. El projecte pretén desenvolupar encara més les relacions comercials i econòmiques entre els països d'Àsia Central i augmentar el transport entre països regionals. La línia ferroviària reduirà en 600 quilòmetres la ruta de transport de mercaderies dels països que s'obren al Golf. En una primera etapa, es pretén transportar 5 milions de tones de càrrega anuals. Aquesta capacitat s'incrementarà posteriorment fins als 12 milions de tones.
D'altra banda, Turkmenistan és pioner en una sèrie d'altres projectes per convertir-se en el país logístic més important de la regió. El març de 2013 es va signar un protocol preliminar sobre el projecte ferroviari Turkmenistan-Afganistan-Tadjikistan. Volem començar aquest projecte el més aviat possible. L'abril de 2011, es va signar un memoràndum d'entesa a Ashgabat per establir el corredor internacional de transport i trànsit internacional Uzbekistan-Turkmenistan-Iran-Oman-Qatar.

Font: Haberaktüel

Sigues el primer a comentar

deixa una resposta

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà.


*