La majoria de nosaltres desconeixem la interessant història de l'aparició d'aquest patró que s'ha convertit en un bàlsam a la nostra llengua. Fem un viatge en el temps a l'Istanbul del 1800 i descobrim com s'ha instal·lat la frase Dingo's graner a la nostra llengua.
Tal com mostren els calendaris el 3 de setembre de 1872, els habitants d'Istanbul es troben amb un nou mitjà de transport que no havien vist mai abans: el "tramvia muntat a cavall".
Aquest mitjà de transport, que va començar a utilitzar-se per primera vegada a Nova York el 1832, es va estendre primer a París i després a tots els països europeus a la dècada de 1850. Per descomptat, després que s'inventés el tramvia tirat per cavalls, trigarien XNUMX anys a entrar a les terres otomanes.
El fet que la gent d'Istanbul comencés a utilitzar tramvies tirats per cavalls és gairebé un presagi d'una revolució; perquè s'ha convertit en una alternativa econòmica als mitjans de transport utilitzats només per aquells amb una gran posició econòmica, com el tron, el carruatge de lona i el faetó.
El tramvia tirat per cavalls, que comença a circular cada 06.30 minuts entre les 19.20 i les 20 a la línia Azapkapı-Ortaköy, aviat es converteix en el mitjà de transport preferit i s'afegeixen noves línies a la ciutat després de l'obertura de la primera línia, Azapkapı-Ortaköy. .
Com que l'energia dels cavalls que estiren el tramvia al vessant de Şişhane gairebé s'esgota, els cavalls descansen al graner de Taksim perquè els serveis del tramvia no s'interrompin.
Els cavalls cansats es deixen descansar al graner, el tramvia continua amb cavalls nous, i aquest cicle continua així. L'estable on es guarden els cavalls es troba avui a prop del consolat francès i està gestionat per un ciutadà grec anomenat Dingo.
El graner de Dingo és un dels graners més utilitzats a causa de la funcionalitat de la línia Şişhane-Liberation. Tanmateix, Dingo és una mica temerari i no està d'humor adequat perquè beu massa.
Com que no està clar qui entra i surt d'aquest graner, els registres del qual no es guarden regularment, no hi falta el soroll de la baralla. Així, la gent famosa de Dingo va caure en la llengua del poble, i des d'aleshores, s'ha instal·lat en la nostra llengua com un modisme que descriu els llocs concorreguts i caòtics.
Sigues el primer a comentar