Turgut Özatay (30 de desembre de 1927, Alaşehir, Manisa - 26 de juny de 2002, Istanbul), actor de cinema turc.
Després dels seus papers juvenils als anys 1950 i 1960, es va convertir en un dels principals vilans de les pel·lícules de Cüneyt Arkın i Kemal Sunal.
El cap de l'EOKAcılar a la pel·lícula Sezercik Küçük Mücahit, Abbas a la pel·lícula Kurban, el propietari de la trama a la pel·lícula Hope Şaban, el propietari de la botiga de roba a la pel·lícula de Ferdi Tayfur Yuvasız Kuşlar i el seu turmentador germà Hilmi, l'ós que està boig per la llimona a la pel·lícula Fearless Coward, Abbas the Bear a la pel·lícula Üç Kağıtçı conductor de minibús Hasan a la pel·lícula "Atla Gel Şaban", Davut busca la cinta "Shiki Shiki Baba" a la pel·lícula "Keriz", l'intermediari del poble de Zülfü a la pel·lícula "Keriz", un dels homes jugant a la taula de joc a la pel·lícula "Fortune Bird", "Manyak" a la pel·lícula "Poison Hafiye" Va interpretar els papers de "Mahmut". Va morir el 26 de juny de 2002 a causa d'un càncer de pulmó.
És conegut com la tercera persona que va fer més pel·lícules al cinema turc (va participar en 3 pel·lícules).
És fill d'Emin Özatay, un dels turcs dels Balcans que va emigrar de Skopje a Esmirna abans de les guerres dels Balcans.
les imatges en moviment
any | Pel · lícula | paper | Kaynak |
---|---|---|---|
1959 | Moll solitari | ||
1960 | Bols Trencats | ||
culpable | |||
1961 | pel bé de la germana | ||
entremaliat | |||
1964 | Amor i odi | ||
Hi ha una carta de Halime | |||
1967 | Deute d'honor | ||
El gorila d'Alpaslan Alpago | |||
1968 | Brave Stranger | ||
1972 | La ploma de Kara Murat Fatih | ||
1974 | Ordre de la Mort de Murat Negre | ||
Paternitat | |||
1975 | Caçador humà | ||
Kara Murat contra el cavaller fosc | |||
1976 | Kara Murat contra Sheikh Gaffar | ||
Dos homes enfadats | |||
Mercat de la Vida | |||
1977 | Memis | ||
Cemil torna | |||
casa del pare | |||
El meu home | |||
1978 | Daddy Eagle | ||
Lluita amb Gegants Murat Negre | |||
Senyor Kilic | |||
Estimaràs la gent | |||
1979 | La nostra esperança és Saban | ||
Covard sense por | |||
Dos acròbates | |||
1982 | Gırgır Ali | ||
1983 | Sang Salvatge | ||
1984 | Jump Come Saban | ||
Senyor Kartal | |||
1986 | lluitador de carrer | ||
1987 | Últims Herois | ||
1988 | bombardeig | ||
1997 | el sol plora |
Sigues el primer a comentar