Qui és Aşık Veysel, d'on és, quan i per què va morir? Obres d'Aşık Veysel

Âşık Veysel, de nom real Veysel Şatıroğlu (nascut el 25 d'octubre de 1894, Şarkışla - mort el 21 de març de 1973, Sivas), és un poeta i poeta popular turc. Veysel Şatıroğlu, membre de la tribu Şatırlı del clan Afşar, va néixer el 25 d'octubre de 1894 a la ciutat de Tenos (actual Şarkışla) de la província de Sivas com un dels fills de la parella Gülizar i Ahmet Şatıroğlu. Tot i perdre la vista de petit, Âşık Veysel, que tracta en els seus poemes la tolerància, l'amor, la unitat i la solidaritat, el patriotisme i la natura; Va deixar moltes obres com "Estic en un camí llarg i prim", "Friends Remember Me", "Black Earth" i "Your Beauty Doesn't Matter". Reconegut com un dels representants més importants de la tradició joglar a Turquia, Veysel és acceptat com un dels noms que utilitzen el turc de la manera més senzilla i poderosa.

Obres; Ha estat reinterpretat per molts artistes com Tarkan, Barış Manço, Selda Bağcan, Haluk Levent, Belkıs Akkale i Hümeyra. El virtuós nord-americà de la guitarra elèctrica Joe Satriani va incloure una peça instrumental que ell mateix va compondre anomenada "Aşık Veysel" al seu àlbum de 2008. Veysel va rebre el Gran Premi Presidencial de Cultura i Art en la categoria de "lleialtat" el 2022. Amb la circular presidencial publicada el desembre de 2022, es va anunciar que el 50 se celebraria com l'"Any d'Aşık Veysel" a Turquia a causa del 2023è aniversari de la seva mort.

La vida de Âşık Veysel Şatıroğlu

Âşık Veysel Şatıroğlu va néixer l'any 1894 al poble de Sivrialan, al districte de Şarkışla de la província de Sivas. El seu cognom abans de Şatıroğlu és Ulu. La seva mare, Gülizar, era un granger anomenat Ahmet, el pare del qual era sobrenomenat "Karaca". Les dues germanes de Veysel van morir a causa de la verola que s'estenia a la regió. Aleshores, Veysel va perdre els dos ulls als set anys a causa de la mateixa malaltia. Segons el seu propi relat:

“Abans d'anar a dormir amb la flor, la meva mare havia cosit un vestit preciós. Vaig anar a ensenyar-lo a una dona Muhsine que m'estima molt posant-lo. Ella m'estimava. Aquell dia va ser un dia de fang, de camí a casa vaig relliscar i vaig caure. No em vaig poder tornar a aixecar. Em van agafar una flor... La flor va venir dura. Un cap de flor va aparèixer al meu ull esquerre. El teló també m'ha baixat a l'ull dret, com el teu esquerre haurà de fer-ho. Aquell dia és avui, el món és una presó per a mi. »
Amb la baglama que el seu pare va comprar perquè Âşık Veysel s'atretés, va començar a tocar les cançons d'altres poetes. El 1930, va conèixer Ahmet Kutsi Tecer, que va exercir com a director d'educació de Sivas, en una nit de poetes organitzada per Kutsi Bey. Amb el suport de Kutsi Bey, va començar a viatjar per moltes províncies.

Âşık Veysel, un dels últims grans representants de la tradició Âşık, va viatjar una estona per tot el país i va ensenyar saz als Instituts del poble. El 1965 es va pagar una llei especial. A la dècada de 1970, alguns músics com Selda Bağcan, Gülden Karaböcek, Hümeyra, Fikret Kızılok i Esin Afşar van editar les dites de Âşık Veysel i les van fer populars. Un dels fills d'Âşık Veysel, Bahri Şatıroğlu, un professor, va registrar la vida del seu pare dia a dia i va participar en molts estudis com a persona-recurs. També continua la tradició saz i vocal del seu pare.

El seu turc és senzill en les seves obres. Utilitza el llenguatge amb habilitat. L'alegria de la vida i la tristesa, l'optimisme i la desesperació s'entrellacen en els seus poemes. També hi ha poemes en què critica la natura, els fets socials, la religió i la política. Els seus poemes es van recopilar als seus llibres, Deyişler (1944), Sazımdan Sesler (1950), Friends Remember Me (1970). Va morir l'any 1973 com a conseqüència d'un càncer de pulmó. Després de la seva mort, les seves obres van ser reeditades amb el nom de Tots els poemes (1984).

funciona