La sèrie personalitzada de Netflix es basa en una història real?

El sastre de Netflix es basa en una història real?
El sastre de Netflix es basa en una història real?

'Tailor' de Netflix és una sèrie de drama de misteri turc creada per Onur Güvenatam i dirigida per Cem Karcı. Es tracta del famós sastre Peyami Dokumacı, que intenta protegir un fosc secret del seu passat. Tanmateix, la vida d'en Peyami es capgira quan s'enamora sense voler de l'Esvet, una jove amb secrets propis. Tenint en compte l'exploració del programa de relacions interpersonals complexes i el seu estudi del comportament humà, els espectadors s'han de preguntar si es basa en fets reals. Si us pregunteu si Tailor es va inspirar en una història real, aquí teniu tot el que necessiteu saber!

El sastre és una història real?

'El sastre' es basa parcialment en una història real. La sèrie de televisió prové d'una història de l'escriptor Gülseren Budaıcıoğlu. Va ser adaptat al guió pels guionistes Rana Mamatlıoğlu i Bekir Baran Sıtkı. El director Cem Karcı va dirigir el projecte i Onur Güvenatam és citat com el creador de la sèrie. Per tant, es pot dir que el quartet creatiu és l'encarregat de donar forma a la sèrie de televisió. Tanmateix, probablement l'espectacle no és una representació directa d'esdeveniments reals, com han afirmat diverses fonts.

Gülseren Budaıcıoğlu va crear la història principal de la sèrie. Budayicioglu és un famós escriptor i escriptor de televisió turc. No obstant això, va començar la seva carrera com a psiquiatra abans de convertir-se en presentadora de televisió i més tard de publicar les seves pròpies novel·les. Les novel·les de Budaıcıoğlu com 'Inside the Medallion', 'The Girl in the Pine' i 'Back to Life' han estat la font de molts programes de televisió. Algunes fonts van afirmar que Terzi era una adaptació del tercer llibre publicat de l'autor, Hayata Dön. El llibre, publicat per primera vegada el 2011, descriu els esdeveniments traumàtics d'una jove anomenada Ala.

També inclou diverses anècdotes i històries que l'autor utilitza per donar forma a la narració. Tanmateix, 'El sastre' no sembla una adaptació directa del llibre, ja que la seva narració difereix de la història d'Ala. En canvi, el programa probablement s'inspiri en algunes de les altres interaccions de Budaıcıoğlu amb els seus pacients. Budaıcıoğlu també va esmentar altres adaptacions de sèries en una entrevista que va concedir el 2023. L'autor va explicar que es va inspirar en persones reals amb qui va interactuar. Tanmateix, Budaıcıoğlu també va explicar que evita mostrar persones reals i les seves vides tal com són per protegir les seves identitats. Encara aconsegueix crear personatges realistes.

Budaıcıoğlu publica un bloc per al lloc web de Hürriyet. Budaıcıoğlu comparteix les seves experiències com a psiquiatre a través del seu bloc i conscienciació sobre la salut mental. També comparteix els seus pensaments sobre les cartes que li van escriure persones amb problemes de salut mental. És probable que una d'aquestes cartes fos la principal inspiració de la sèrie de televisió. Tanmateix, com s'ha esmentat anteriorment, Budaıcıoğlu construeix certes persones i esdeveniments, és a dir, 'El sastre' és una història de ficció.

'El sastre' explora el passat traumàtic del protagonista Peyami Dokumacı, que lluita amb els problemes de salut mental del seu pare. Mentrestant, l'Esvet és una jove que va ser obligada a casar-se per la seva família amb una parella abusadora. Així, la sèrie explora la relació entre els efectes fisiològics de les accions dels pares sobre els seus fills. A continuació, la sèrie explora temes tabú i relacions complexes que ressonen emocionalment amb els espectadors.

Al cap i a la fi, 'El sastre' és una sèrie de televisió que està profundament interessada en explorar els estats psicològics dels seus personatges. Aquests personatges poden o no estar inspirats en persones reals, però a causa de la comprensió de Budaıcıoğlu de la naturalesa humana, sembla que representen emocions realistes. Explora temes complexos com l'abús domèstic, la salut mental, el matrimoni, l'adopció i la criança. Així, malgrat la narrativa molt dramatitzada i enrevessada, la sèrie conserva una imatge de realisme.