El cas d'accident de pas a nivell va començar a Mersin

El cas d'accident de pas a nivell a Mersin ha començat: la primera vista de la demanda presentada pel desastre del tren a Mersin, que va provocar la mort de 12 persones i les ferides de 3 persones, es va celebrar al 12è Jutjat Penal Superior de Mersin.

La primera vista de la querella interposada pel desastre del tren a Mersin, que va provocar la mort de 12 persones i 3 ferides, es va celebrar al 12è Jutjat Penal Superior de Mersin. L'agent de pas a nivell arrestat, Erhan Kılıç, de 28 anys, va acusar el conductor de la llançadora Fahri Kaya, de 30 anys, que estava detingut com ell, i va dir: "Va ser molt ràpid, vaig llançar un encenedor, vaig cridar. , però no es va aturar".

L'incident es va produir al pas a nivell del districte d'Adanalıoğlu del districte central d'Akdeniz el 20 de març. Sinan Özpolat, Oğuzhan Beyazıt, Mine Serten, Onur Adlı, Ayhan Akkoç, Mehmet Akşam, Ünal Acar, Harun Salık, Cavit Yılmaz, Kenan Erdinç, després que el tren de passatgers número 62028 que anava de Mersin a Adana s'estavellava contra el microbús amb la placa 33 M. sota la direcció de Fahri Kaya, mentre que Mustafa Doygun i Halil Demir van perdre la vida; El conductor Fahri Kaya i Servet Çelik i Uğur Ateş, que anaven al vehicle, van resultar ferits. En la investigació iniciada després de l'incident, Fahri Kaya i l'oficial del pas a nivell Erhan Kılıç van ser arrestats.

Segons l'informe pericial de l'escrit d'acusació elaborat al final de la investigació, es va afirmar que l'oficial de barrera, Erhan Kılıç, de 28 anys, tenia una culpa del 60 per cent, el TCDD del 30 per cent i el conductor de la llançadora Fahri Kaya el 10 per cent. la culpa; Es va presentar una demanda contra Kılıç i Kaya per haver causat la mort i lesions per negligència, amb una demanda d'una forta presó de fins a 15 anys.

"EL VEHICLE DE SERVEI ERA MOLT RÀPID"

A la vista celebrada al Jutjat Penal 1r de Mersin van assistir els acusats detinguts, el guàrdia de barrera Erhan Kılıç, el conductor d'autobús Fahri Kaya, els familiars dels morts en l'accident i els advocats. Erhan Kılıç va fer la primera declaració al jutjat. Kılıç va declarar que va començar a baixar la barrera després de veure el tren i va dir:

“L'amic responsable de la travessa abans que arribés el tren em va avisar trucant-me al mòbil fa 8 minuts. Així que vaig esperar que vingués el tren. Vaig veure el tren des d'uns 350 metres de distància. Tanmateix, el vehicle de servei ha entrat massa ràpidament al pas a nivell. En aquell moment jo estava al meu lloc de la torre. Vaig prémer dos botons separats que van tocar el timbre i vaig baixar la barrera. Quan la barrera baixava, el vehicle va intentar passar ràpidament. Mentrestant, vaig cridar i li vaig llançar l'encenedor a la mà, demanant-li que s'aturi. Mentre el conductor continuava passant, el tren s'ha estavellat contra el seu tram posterior. El vehicle havia entrat a les vies quan la barrera baixava. Si no hagués frenat quan va arribar al mig del pas a nivell, l'hauria pogut salvar. Vaig rebre la formació per a aquesta feina, treballo 12 hores al dia i treballo en una subcontracta”.

"VA MALEJAR QUAN TANCAVEN D'AVELL D'ESTO"

Mentrestant, l'advocat d'una de les persones que van morir en l'accident va recordar que la barrera s'ha de baixar almenys 3 minuts abans que el tren arribi al pas a nivell, i la persona que exerceix aquesta funció també ha de rebre formació, i va demanar a l'acusat Erhan Kılıç que li preguntin sobre aquesta situació. Kılıç, a qui va tornar a prometre, va dir: "Quan tanquem la barrera d'hora, no hi ha cap jurament que no escoltem els conductors del vehicle que esperen. Quan el vam tancar fa 3 minuts, no està clar si el tren arribarà durant aquest temps. Per tant, quan s'acosta, prem els dos botons per tocar el timbre i apagar-lo. A més, vaig tenir 15 dies de formació abans de començar aquesta feina. Tinc un certificat", va dir.

"BARRERA OBERTA"

En la seva declaració, el conductor d'autobús arrestat Fahri Kaya va acusar Erhan Kılıç. Fahri Kaya, que es va determinar que havia estat condemnat a 2009 mesos de presó per haver estat implicat en un accident de trànsit mortal l'any 9, va dir el següent en la seva declaració, que va donar amb dificultat perquè estava emocionat mentre expressava el seu condol als familiars de el difunt:

“Dos o tres cotxes van passar per davant meu. També vaig passar perquè la barrera estava oberta. Com que hi havia vagons i contenidors a prop dels rails a la zona de capçalera a l'esquerra per on venia el tren, es reduïa la visibilitat. Quan vaig entrar al pas a nivell, vaig baixar la velocitat, i quan vaig pujar a les vies em vaig adonar del tren. Vaig intentar salvar-lo prement el gas, però va colpejar la part posterior del cotxe. En aquest incident, jo també vaig ser ferit, un es llança a la mort deliberadament? No és correcte que l'agent de barrera em cridi i llance un encenedor. Tampoc he sentit cap campana. No vaig rebre cap avís durant l'incident, la barrera estava oberta. Sóc innocent, vull la meva llibertat".

VA PARLAR DIFERENT DE LA POLICIA

Més tard, van descansar Servet Çelik i Uğur Ateş, que van sobreviure per casualitat a l'accident. Çelik i Ateş van declarar que la barrera estava oberta i no van sentir cap campana. En la declaració feta a Uğur Ateş a la policia el dia de l'incident, el tribunal va dir: "El conductor va passar de sobte per sota de les vies de tancament. Recordant que havia fet la seva declaració quan la barrera baixava, Ateş va subratllar que va fer aquesta declaració perquè estava en estat de xoc en aquell moment, i que la declaració correcta era la que va fer al jutjat.

VA ESPERAR 'QUÈ HE FET?

L'acte que va marcar la primera vista va ser un testimoni sorpresa. El testimoni Tolga Çolak, que va declarar que era al lloc dels fets just després de l'accident, va descriure el que va veure després de l'incident amb les paraules següents:

“Mentre esperava al semàfor vermell a uns 50 metres de la porta, quan vaig sentir un fort soroll, vaig veure l'accident i vaig córrer cap allà. Mentrestant, l'encarregat de la torre estava en pànic, cridant: "Què he fet, estava immers". No vaig veure l'accident, però vaig ser allà just després de l'accident. Després que el tren toqués el servei, vaig veure baixar la barrera. A causa de l'accident, vaig trucar al 112 i vaig demanar ajuda".

El testimoni Çolak, que també va denunciar que els contenidors i vagons del costat esquerre del pas des de la direcció de Mersin reduïen la visibilitat constantment, no va poder identificar quina de les dues persones a la cadira de l'acusat era l'agent de la torre.

Van presentar una denúncia penal

Els advocats dels familiars morts en l'accident de tren, presents a la vista, van manifestar que, segons els informes pericials de l'expedient, quedava clar que el contenidor pertanyent a una empresa privada es trobava al costat esquerre del pas a nivell. i els vagons de TCDD van reduir la visibilitat. Subratllant que aquesta situació també convida a un accident, els advocats van exigir que es determini i s'inclogui en el cas l'empresa privada responsable, TCDD, i els responsables municipals corresponents que no van fer la inspecció necessària.

Després d'escoltar els acusats, els testimonis i els advocats que participaven en el cas, el tribunal va decidir continuar la detenció dels acusats, sol·licitar al TİB els registres de trucades telefòniques d'ambdós acusats, fer un descobriment in situ per determinar si els vagons i els els contenidors mantinguts a prop del pas a nivell afectarien la distància de visió, i l'empresa d'advocats i els funcionaris municipals, s'ajorna perquè fes les seves peticions a la Fiscalia i eliminés totes les deficiències.

Com 1

  1. Her zamanki gibi, bu seferde taşlanacak suçlu gariban sorumlular bulundu! Taşeron işçisi bariyer görevlisi ve servis şöförü… eh kenarından, köşesinden de TCDD.
    Hem zemin civarında neden görüşü kapatan konteynerler, vagonlar vardır?
    Bunları oraya kim, hangi düşünce(sizlik) ile koyabilmiştir?
    Kim nasıl denetlemiş ve ne tesbit etmi, hangi yaptırım uygulanmıştır? (Yoksa körler, sağırlar birbirlerini mi ağırlamışlardır?)
    Neden hem zemin geçitte otomatik bariyer yoktur? ASLINDA neden bir alt geçit veya üst geçit yoktur?
    (Biliyoruz daha pahalı da… Ancak sonunda ölenlerin maliyeti daha pahalıya gelmiyor mu? Yoksa bunlar “ne alırsan 1 TL” gibi, ucuz sürüm malı mı?
    TCDD ölenlerin ailelerine bakacak mı? Özellikle çocuklarını üniversite bitirip, meslek hayatına atılıp, evlenip, ev, bark sahibi olup, kendi yaşamlarını kuruncaya kadar bakacak mı? …)
    Hadi insanın yeter değeri gerektiği kadar yok diyelim, olayın toplam ekonomik masraf olarak değeri, bir üst geçit = köprü yatırımından daha mı küçüktür. Sonuçta her ikisinin de parasını ben, sen, o, onlar… BİZ ÖDÜYORUZ, BİZ! Bizim paramızı yönetmekle görevlendirlen/ görevlendiğimiz ilgili bilgisiz, bilgili, ilgisiz çok bilmişçe yanıt adı altında palavra atmasın!
    Yanlış anlaşılmasın; bu olayda suçsuz YOK, hepsi aynı oranda ve özellikle de demiryolunun ve kara yolunun sahipleri ve sonra sürücü, asıl suçlu, sinyalci ise ondan sonra… Bilirkişi/Bilmezkişi raporundaki suç oranları da komedi, palavra… “Teknikte İNSANın olduğu her teknik sistemde mutlak surette hata vardır ve bir an (ne zaman?) mutlaka ortaya çıkar!” (Bakınız sözde en güvenilir sistem olan Nükleer-Enerji kazaları Harrisburg (USA), Çernobil ve Rusyadaki diğer kazalara, Le Hauge (F), Fukishima (J) vs.) Hatta bunun olasılık hesabı bile vardır(dı). Güncel Mainz Üniversitesi (D) uzmanlarının 2012 yılı hesabına göre ise, risk eskiden varsayılandan 200 misli daha büyük = her 10 – 20 yılda bir “Süper-GAU”, yani bilimsel kabul görür en büyük kaza olasılığı…
    Böylesi bir hemzeminin, hele bizde ve bu şartlar altında kaza olasılığını bir hesaplayın bakalım… Her kimki ortaya çıkan/çıkacak dehşet sonuca rağmen bu sistemi bu şekilde planlarsa, uygularsa, işletirse, denetler ve hala daha “tamam, devam” derse… İŞTE ASIL SUÇLU(lar) ODUR/ONLARDIR ! Bu iş “senaryo düzmecesi” ile de sümen altı yapılamaz!
    Pardon, tabiî ki bu medeni, teknik toplumlar ve ileri ülkeler için geçerliydi. Bizde saatlerin ters yönde döndüğünü, hala daha şarklı olduğumuzu, “şarki düşündüğümüzü” unuttuk… Unutmayalım; aslında bu dava bir medeniyet seviye sınamasıdır!

deixa una resposta

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà.


*